R2 Avaluació Heurística (Late checkout)

Avaluació de la usabilitat | R2 Avaluació Heurística | 1r semestre 24-25 | Héctor Sánchez I Pedrero | 15/11/24

Introdució

En aquest folio es farà una avaluació heurística sobre una pàgina web d’una firma d’alta costura coneixia nacionalment i internacionalment per les seves narratives darrere les col·leccions. Per analitzar-ho es faran servir els 10 fonaments de Jakob Nielsen on es veuran diverses regles que permeten crear interfícies que proporcionen una experiència d’usuari més satisfactòria.

Que es una avalució heuristica?

L’avaluació heurística és un mètode que s’utilitza per identificar problemàtiques envers la usabilitat d’un sistema, es fa servir sobretot a entorns professionals i per la millora de les interfícies. En aquest estudi s’extreuen dades qualitatives tenint com a centre de la recerca la relació sistema i persona, sense requerir una persona directa per fer la recerca.

La recerca es pot fer de forma general o en detall depenent de la necessitat de l’estudi de la interfície, ja que amb una recerca superficial s’identifiqui problemes més notoris, però amb una recerca detallada es pot centrar en elements en concret i obtenir una resolució especifica que pot suposar una gran millora.

Una vegada tenint clar el tipus d’estudi, s’ha de passar per diverses fases:

• Durant el procés d’ideació una nova interfície, fer un estudi permet obtenir dades per la millora dels prototips i obtenir elements per la millora de la usabilitat.
• Quan és un producte que no ha sortit a mercat es pot corregir errors pel llançament del producte
• En producte existent per tenir coneixement de millores que podria tenir el producte

Ben Schneiderman l’any 1987 va crear 8 regles bàsiques que s’han de tenir en compte per la creació de noves interfícies per la millora de l’experiència. L’any 1994 Jakob Nielsen crea 10 punts a seguir més específics pel disseny de productes digitals, no aporta canvis radicals, però són punts més específics en l’àmbit d’interfícies i sistemes. Tot aquest punt a l’hora d’analitzar una interfície no té el mateix valor que avaluacions d’usabilitat, ja que la informació que s’extreu és diferent i no es capturen problemes amb un ús real.

És una tècnica que permet obtenir resultats de forma eficaç i combinada amb avaluacions d’usabilitat es poden obtenir un ampli coneixement de la interfície.

A continuació s’han analitzat els 10 punts de Nielsen a la pàgina web de la marca d’alta costura Late checkout per tenir el coneixement de les característiques de la seva usabilitat.

Analisi dels10 punts de Nielsen

1. Visibilitat de l’estat del sistema

El sistema ha d’estar informant a l’usuari sobre les accions que succeeixen al sistema fent ús d’elements visuals o comentaris. En aquest cas es pot percebre quan fas ús del menú, que es veu que és una àrea o està passant una acció o quan afegeixes un producte al carretó, però no és perceptible quan cerques en la tenda i les àrees interactives no es mostren correctament.

En aquest vídeo es pot veure com el sistema informa els usuaris quines accions estan succeint

En aquest vídeo es pot veure com el sistema no informa que es pot seleccionar un producte.

Impacte en l’usuari: Impacte alt (4)

 

2. Adequació entre el sistema i el món real

El sistema ha de fer servir un llenguatge i usar conceptes familiars pels usuaris, mostrant el contingut en un ordre natural i lògic que faciliti la compressió als usuaris. En aquest cas es pot percebre que tota la web és perceptible i coherent pels usuaris, però a l’àrea de les col·leccions es fan servir conceptes propis de la marca que només tenen coneixement els usuaris habituals.

En aquest vídeo es pot veure com tots els elements dels sistemes són comprensibles, però a l’àrea de personatges no es té el coneixement exacte perquè serveix aquella pantalla si no és un usuari experimentat.

Impacte en l’usuari: Impacte baix (2)

 

3. Llibertat i control per part de la persona usuària.

Els usuaris ha de tenir llibertat per fer servir les funcionalitats del sistema, però sempre hi haurà problemes els quals seleccionaran elements i activaran accions no desitjades, l’usuari a ha de tenir la llibertat de retrocedir i refer les seves accions. En la web es pot veure en l’àrea d’afegir producte, ja que quan s’afegeix et dona l’opció de modificar els elements al cistell.

Es pot modificar i eliminar les peces de roba afeixades

Quan l’usuari s’equivoca i selecciona un element que no volia ha de tornar a fer tot el procés de nou.

Impacte en l’usuari: Impacte baix (2)

 

4. Consistència i estàndards.

Els usuaris tenen una sèrie de convencions que han après a través de la seva experiència navegant per webs, s’han de fer servir un vocabulari i elements reconeixibles per facilitar la navegació i que puguin assolir el seu objectiu. La web en general és fàcilment reconeixible, inclou tots els elements que una tenda en línia ha de tenir, però la part de personatges no es pot arribar a entendre la seva utilitat si no ets un usuari habitual.

En aquest vídeo es pot veure com tots els elements dels sistemes són comprensibles, però a l’àrea de personatges no es té el coneixement exacte perquè serveix aquella pantalla si no és un usuari experimentat.

Impacte en l’usuari: Impacte baix (2)

 

5. Prevenció d’errors

La resolució de problemes és important, ja que quan es fa ús d’una interfície hi existeix la possibilitat d’això, els missatges que s’han de rebre han de ser clars i concís per resoldre amb èxit. En el cas de la web és l’àrea de finalitzar pagament on es pot veure que si no poses bé una dada personal o deixes un espai sense completar es marcarà cromàticament i apareixerà un missatge clar i concís amb la problemàtica i solució.

Es pot observar com es remarca les àrees sense completar i et mostra com solucionar-ho.

Impacte en l’usuari: Impacte molt baix (1)

 

6. Reconeixement abans que record.

Els sistemes han de ser fàcilment reconeixibles perquè puguin recordar les rutes per accedir a l’àrea que han cercat, d’aquesta manera la següent vegada que facin una cerca tindran el coneixement de la ruta sense pensar-hi com accedir. La web és simple i permet recordar les rutes dels usuaris sobretot mitjançant el menú superior pel fet que és l’element que connecta tots els elements.

La ruta més fàcil per accedir a la major part del contingut és a través del menú superior, per a l’usuari és més fàcil saber quines rutes seguir.

És difícil accedir a la pàgina d’informació sobre devolucions perquè es troba en una àrea que els usuaris no arriben normalment, serà més difícil de recordar.

Impacte en l’usuari: Impacte mitjà (3)

 

7. Flexibilitat i eficiència en l’ús.

Hi existeix una gran varietat d’usuaris, ús més experimentats d’altes, el sistema s’ha d’adaptar pels usuaris més experimentats amb la creació de rutes més directes per accedir al contingut que volen consultar. En aquest cas es fa servir submenús de la barra superior per facilitar i accedir de forma més directa i també la barra de buscador. Dins de les seccions de tipologies no existeix cap filtre que ajudi els usuaris a buscar elements més específics com per exemple la talla.

Recorregut d’un usuari principiant per cercar un producte a la tenda.

Recorregut d’un usuari experimentat per cercar un producte a la tenda.

No hi ha eines que permetin filtrar el contingut dins de les pàgines amb els productes.

Impacte en l’usuari: Impacte mitjà (3)

 

8. Disseny estètic i minimalista.

Una interfície ha d’utilitzar els elements mínims necessaris per facilitar l’experiència d’ús de l’usuari perquè pugui assolir el seu objectiu sense distraccions. En aquesta web es fan sevir els elements mínims perquè els usuaris puguin accedir als continguts, però hi ha pàgines destacades que no són tan rellevants per un públic general.

Inclouen només continguts d’interès pels usuaris per facilitar la cercar i la millora de l’experiència.

Pàgina de Stockists en un espai destaca, aquesta pàgina no és d’interès per a la major part d’usuaris, pot dificultar la cerca.

Impacte en l’usuari: Impacte molt baix (1)

 

9. Ajuda les persones usuàries a reconèixer i diagnosticar els errors i recuperar-se’n.

Similar al punt 5 la resolució de problemes és important i els missatges que és rebre del sistema han estat clars i concisos per obtenir la solució al problema. Es podria posar el mateix exemple que en l’anterior cas en què es pot veure que si no poses bé una dada personal o deixes un espai sense completar la compra, es marcarà cromàticament i apareixerà un missatge.

Es pot observar com es remarca les àrees sense completar i et mostra com solucionar-ho.

Impacte en l’usuari: Impacte molt baix (1)

 

10. Ajuda i documentació.

Les ares per ajudar als usuaris són molt importants perquè quan tinguin problemàtiques generals les puguin solucionar sense ajuda d’una altra persona, normalment les webs compten amb pagines informatives pels usuaris. En aquesta web es pot veure que no compten amb una pàgina de preguntes freqüentes, però si tenen un apartat de devolucions clar i concís, però es troba a l’inferior, una àrea que no tots els usuaris visualitzaran.

La pàgina d’informació per ajudar als usuaris sobre les devolucions es troba l’inferior i molts usuaris no podran trobar aquesta pàgina informativa de gran importància.

Impacte en l’usuari: Impacte crític (5)

 

Avaluació de la usabilitat | R2 Avaluació Heurística | 1r semestre 24-25 | Héctor Sánchez I Pedrero | 15/11/24

Bibliografia: